28 de enero de 2016

2. Definició conceptual i jurídica - Responsabilitat Penal i Civil a la Muntanya


El primer que cal precisar, per a una correcta delimitació de la matèria que s’analitzarà, és la definició dels conceptes i la definició jurídica dels elements implicats en la responsabilitat derivada de l’activitat a la muntanya i esports de risc.
Responsabilitat. És la obligació de reparar i satisfer, per si mateix o per una altra persona, a conseqüència d’un delicte, culpa, o causa legal. És el càrrec o obligació moral que resulta per aquella persona que actua de manera errònia en cosa o assumpte determinat, i així la capacitat existent en tot subjecte actiu de dret per reconèixer i acceptar les conseqüències d’un fet realitzat lliurement. Hi haurà responsabilitat en els fets si aquests són dolosos, culposos o irresponsables.
En Dret, la responsabilitat caldrà entendre-la a partir del que disposa la llei de l’ordre jurisdiccional concret que es tracti, doncs la responsabilitat és vista de manera diferent i així serà percebuda i aplicada. Més endavant s’entrarà en profunditat en l’anàlisi de la responsabilitat que, a grans trets, es pot introduir de la següent manera.
Per al dret penal, segons els articles 27 i següents del CP, la responsabilitat per delictes només és imputable als autors i còmplices, tant persones físiques com jurídiques, quan es compleixin els requisits d’aplicació de la norma penal. Caldrà doncs que es tracti d’una comissió de fets punibles imputables que derivin en responsabilitats penals. La responsabilitat penal no te com a fi el rescabalament o compensar a la víctima pel dany sofert sinó que s’orienta a la sanció del subjecte delinqüent amb objectiu de resocialització i que aquest no torni a cometre un fet delictiu.
Per al dret civil, segons els articles 1101 i 1902 CC, la responsabilitat és l’obligació que recau sobre una persona, ja sigui per responsabilitat contractual al haver de complir una obligació contreta voluntàriament, o per responsabilitat extracontractual tant per vulnerar una norma jurídica com per haver de reparar el dany que s’ha causat a un altre. Segons Díez-Picazo la responsabilitat civil és “la subjecció d’una persona, que vulnera un deure de conducta imposat en interès d’un altre, a la obligació de reparar i rescabalar el dany produït” [1].
La jurisprudència actual tendeix a considerar que l’autor del dany és responsable hi hagi culpa o no del mateix, deixant enrere la antiga visió que considerava que només estava obligat a indemnitzar qui havia actuat erròniament o cometent imprudència a l’obrar. Serà doncs en la determinació de l’autor on es tindrà en compte si el dany és fruit de negligència en l’obrar lícit  i, per tant, no hi haurà culpa si s’actua diligentment en previsió de tots els possibles riscs.
Risc. És una característica en una determinada acció o activitat la qual depara inherentment un alt grau de possibilitats de patir nefastes conseqüències o la proximitat d’un dany potencial. Activitats com les que es practiquen a la muntanya tals com alpinisme, excursionisme, escalada, barranquisme, espeleologia, esports de neu, etc. duen aparellat un important component de risc en la pròpia naturalesa de les mateixes.
El risc és doncs una valoració en funció de l’estat del lloc on es practica l’activitat, per la manca de mesures d’organització que en previnguin, segons el nivell de dificultat tècnica, i de tots els elements presents en l’execució de l’activitat que puguin derivar en danys. Serà en la concreció de l’acció dins dels límits del risc dels mateixos que ens permetrà saber si els fets derivats d’un accident són fruit d’una actuació diligent dins del risc consentit i el risc conegut de qui practica l’activitat, o bé es tracta d’un excés que portaria a la imprudència o negligència. Aquest anàlisi el farem més endavant en profunditat en analitzar el risc consentit i el risc conegut dins de la teoria del risc.
Diligència. És la cura en l’execució d’una acció o d’una activitat. Cal pensar en la cura que una persona responsable ha de posar en les actuacions pròpies i en els d’aquells que són sota la seva responsabilitat. En defecte de definició legal d’aquest terme és interpretat indirectament a partir del que disposa l’article 1104 del CC en “quan l’obligació no expressi la diligència que ha de prestar-se en el seu compliment, s’exigirà la que correspondria a un bon pare de família”.
Afegir que en la interpretació de la diligència deguda que fa la teoria del risc, en concret els precedents jurisprudencials per al supòsit d’accidents de muntanya, s’exigeix que l’actuació es faci amb prudència i diligència, obligació considerada de mitjans i no de resultat. És a dir una persona responsable d’una altra, com pot ser un guia professional o benèvol, tindrà l’obligació de posar les millors pràctiques i coneixements coneguts en l’exercici de l’activitat. S’equipara així la prudència i diligència amb haver posat en pràctica tot allò que qualsevol professional expert en el sector hauria fet, no essent l’obligació lligada pròpiament al resultat -com podria ser a evitar la mort d’un company en la pràctica de l’activitat- sinó a que els mitjans emprats haguessin estat els correctes i oportuns per evitar el resultat. Això és així tenint en compte les condicions habituals de l’entorn de muntanya, i és que no es pot evitar que succeeixi un accident però cal veure l’origen d’aquest i la relació causal entre la causa i el resultat.
Per veure-ho clar, en una situació accidental una actuació diligent serà aquella s’empra la tècnica coneguda i oportuna, i una actuació no diligent serà la que augmenti el risc possible més enllà de l’element o fet imprevisible que forma part del risc inherent a la pràctica de l’activitat i que s’entendrà com una imprudència o negligència afegida al risc inherent.
En una actuació amb la diligència deguda no seria imputable responsabilitat, com sí que seria imputable si es demostrés que no hi havia diligència en l’exercici de l’activitat.
Accident. Qualitat o estat que apareix en una cosa o acció sense que en sigui part de la pròpia essència o naturalesa. És un succés eventual o acció que altera l’ordre regular de les coses, o del que involuntàriament resulti dany per a les persones o les coses. Podem parlar també d’una indisposició física que sobrevé repentinament i priva de sentit, moviment o ambdós. És a partir d’aquestes definicions que podem parlar d’un succés que és provocat per una acció violenta, imprevista e incontrolable ocasionada per un agent extern involuntari que doni lloc a una lesió corporal.
La Comissió Internacional de Rescat Alpí (CISA-ICAR) defineix l’“accident de muntanya” com aquell succés que ocorre a la muntanya en una zona aïllada o difícil, afegint Pérez de Tudela  que cal entendre que es tracta d’un fet no desitjat que es doni per simple fatalitat o de forma imprevista. Entén també que en exercici del muntanyisme l’accident pot ocórrer freqüentment a causa de factors i elements inherents com l’altitud, el fred, per tempesta i meteorologia sobtada o força major, problemes de salut per causa derivada dels anteriors, despreniments de roques o glaç, caiguda, error en el sistema d’assegurament o mecanismes de seguretat emprats. Aquestes circumstàncies poden ser i són considerades accidents en l’exercici del muntanyisme. Només cal veure una de les pràctiques més emblemàtiques i segurament compromeses a la muntanya, l’alpinisme, per adonar-se que l’accidentalitat és un fet molt present en aquest tipus d’activitats [2].





[1] Luis Díez-Picazo y Antonio Gullón: Sistema de derecho civil. vol. II, Editorial Tecnos, 1989 (pàg. 591).
[2] El Confidencial: Los accidentes con más muertos en los Alpes desde 1990. Publicat el 15 de setembre de 2015. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario