El primer que cal
precisar, per a una correcta delimitació de la matèria que s’analitzarà, és la
definició dels conceptes i la definició jurídica dels elements implicats en la
responsabilitat derivada de l’activitat a la muntanya i esports de risc.
Responsabilitat. És la obligació de reparar i satisfer, per si mateix o
per una altra persona, a conseqüència d’un delicte, culpa, o causa legal. És el
càrrec o obligació moral que resulta per aquella persona que actua de manera
errònia en cosa o assumpte determinat, i així la capacitat existent en tot
subjecte actiu de dret per reconèixer i acceptar les conseqüències d’un fet
realitzat lliurement. Hi haurà responsabilitat en els fets si aquests són
dolosos, culposos o irresponsables.
En
Dret, la responsabilitat caldrà entendre-la a partir del que disposa la llei de
l’ordre jurisdiccional concret que es tracti, doncs la responsabilitat és vista
de manera diferent i així serà percebuda i aplicada. Més endavant s’entrarà en
profunditat en l’anàlisi de la responsabilitat que, a grans trets, es pot
introduir de la següent manera.
Per al dret penal,
segons els articles 27 i següents del CP, la responsabilitat per delictes només
és imputable als autors i còmplices, tant persones físiques com jurídiques, quan
es compleixin els requisits d’aplicació de la norma penal. Caldrà doncs que es
tracti d’una comissió de fets punibles imputables que derivin en responsabilitats
penals. La responsabilitat penal no te com a fi el rescabalament o compensar a
la víctima pel dany sofert sinó que s’orienta a la sanció del subjecte
delinqüent amb objectiu de resocialització i que aquest no torni a cometre un
fet delictiu.
Per al dret civil,
segons els articles 1101 i 1902 CC, la responsabilitat és l’obligació que recau
sobre una persona, ja sigui per responsabilitat contractual al haver de complir
una obligació contreta voluntàriament, o per responsabilitat extracontractual tant
per vulnerar una norma jurídica com per haver de reparar el dany que s’ha
causat a un altre. Segons Díez-Picazo la responsabilitat civil és “la subjecció
d’una persona, que vulnera un deure de conducta imposat en interès d’un altre,
a la obligació de reparar i rescabalar el dany produït” [1].
La jurisprudència actual
tendeix a considerar que l’autor del dany és responsable hi hagi culpa o no del
mateix, deixant enrere la antiga visió que considerava que només estava obligat
a indemnitzar qui havia actuat erròniament o cometent imprudència a l’obrar.
Serà doncs en la determinació de l’autor on es tindrà en compte si el dany és
fruit de negligència en l’obrar lícit i,
per tant, no hi haurà culpa si s’actua diligentment en previsió de tots els
possibles riscs.
Risc. És una característica en una determinada acció o activitat
la qual depara inherentment un alt grau de possibilitats de patir nefastes
conseqüències o la proximitat d’un dany potencial. Activitats com les que es
practiquen a la muntanya tals com alpinisme, excursionisme, escalada,
barranquisme, espeleologia, esports de neu, etc. duen aparellat un important
component de risc en la pròpia naturalesa de les mateixes.
El risc és doncs una
valoració en funció de l’estat del lloc on es practica l’activitat, per la
manca de mesures d’organització que en previnguin, segons el nivell de
dificultat tècnica, i de tots els elements presents en l’execució de
l’activitat que puguin derivar en danys. Serà en la concreció de l’acció dins
dels límits del risc dels mateixos que ens permetrà saber si els fets derivats
d’un accident són fruit d’una actuació diligent dins del risc consentit i el
risc conegut de qui practica l’activitat, o bé es tracta d’un excés que
portaria a la imprudència o negligència. Aquest anàlisi el farem més endavant en
profunditat en analitzar el risc consentit i el risc conegut dins de la teoria
del risc.
Diligència. És la cura en l’execució d’una acció o d’una activitat. Cal pensar en la
cura que una persona responsable ha de posar en les actuacions pròpies i en els
d’aquells que són sota la seva responsabilitat. En defecte de definició legal d’aquest
terme és interpretat indirectament a partir del que disposa l’article 1104 del
CC en “quan l’obligació no expressi la diligència que ha de prestar-se en el
seu compliment, s’exigirà la que correspondria a un bon pare de família”.
Afegir que en la
interpretació de la diligència deguda que fa la teoria del risc, en concret els
precedents jurisprudencials per al supòsit d’accidents de muntanya, s’exigeix
que l’actuació es faci amb prudència i diligència, obligació considerada de
mitjans i no de resultat. És a dir una persona responsable d’una altra, com pot
ser un guia professional o benèvol, tindrà l’obligació de posar les millors
pràctiques i coneixements coneguts en l’exercici de l’activitat. S’equipara així
la prudència i diligència amb haver posat en pràctica tot allò que qualsevol
professional expert en el sector hauria fet, no essent l’obligació lligada
pròpiament al resultat -com podria ser a evitar la mort d’un company en la
pràctica de l’activitat- sinó a que els mitjans emprats haguessin estat els
correctes i oportuns per evitar el resultat. Això és així tenint en compte les
condicions habituals de l’entorn de muntanya, i és que no es pot evitar que
succeeixi un accident però cal veure l’origen d’aquest i la relació causal
entre la causa i el resultat.
Per veure-ho clar, en
una situació accidental una actuació diligent serà aquella s’empra la tècnica
coneguda i oportuna, i una actuació no diligent serà la que augmenti el risc
possible més enllà de l’element o fet imprevisible que forma part del risc
inherent a la pràctica de l’activitat i que s’entendrà com una imprudència o
negligència afegida al risc inherent.
En una actuació amb la
diligència deguda no seria imputable responsabilitat, com sí que seria
imputable si es demostrés que no hi havia diligència en l’exercici de
l’activitat.
Accident. Qualitat
o estat que apareix en una cosa o acció sense que en sigui part de la pròpia
essència o naturalesa. És un succés eventual o acció que altera l’ordre regular
de les coses, o del que involuntàriament resulti dany per a les persones o les
coses. Podem parlar també d’una indisposició física que sobrevé repentinament i
priva de sentit, moviment o ambdós. És a partir d’aquestes definicions que podem parlar d’un succés
que és provocat per una acció violenta, imprevista e incontrolable ocasionada
per un agent extern involuntari que doni lloc a una lesió corporal.
La Comissió
Internacional de Rescat Alpí (CISA-ICAR) defineix l’“accident de muntanya” com aquell succés que ocorre a la muntanya en
una zona aïllada o difícil, afegint Pérez de Tudela que cal entendre que es tracta d’un fet no
desitjat que es doni per simple fatalitat o de forma imprevista. Entén també
que en exercici del muntanyisme l’accident pot ocórrer freqüentment a causa de
factors i elements inherents com l’altitud, el fred, per tempesta i meteorologia
sobtada o força major, problemes de salut per causa derivada dels anteriors,
despreniments de roques o glaç, caiguda, error en el sistema d’assegurament o
mecanismes de seguretat emprats. Aquestes circumstàncies poden ser i són
considerades accidents en l’exercici del muntanyisme. Només cal veure una de
les pràctiques més emblemàtiques i segurament compromeses a la muntanya,
l’alpinisme, per adonar-se que l’accidentalitat és un fet molt present en
aquest tipus d’activitats [2].
No hay comentarios:
Publicar un comentario