18 de mayo de 2019

Cierre permanente de la Vía Ferrata La Teresina K4, M. Montserrat


Recientemente, a fecha 17 de mayo de 2019, se ha publicado la noticia oficial por parte de la Generalitat de Catalunya, en que el Patronat de la Muntanya de Montserrat anuncia el cierre permanente de la Vía Ferrata La Teresina, por acuerdo unánime con la Comisión Técnica sobre la regulación de la escalada, vías ferratas y canales equipadas de Montserrat.

“Tancament permanent de la via ferrada 'La Teresina'

Es procedirà al desequipament de tota la instal·lació al més aviat possible. Mentrestant, la via ferrada segueix tancada i no se'n permet ni l'accés ni la pràctica de l'activitat.
17/05/2019 08:00
El Patronat de la Muntanya de Montserrat anuncia el tancament permanent de la via ferrada "La Teresina" després d'arribar unànimement a un acord amb la Comissió Tècnica sobre la regulació de l'escalada, vies ferrades i canals equipades de Montserrat.
Es procedirà al desequipament de tota la instal·lació al més aviat possible. Mentrestant, la via ferrada segueix tancada i no se'n permet ni l'accés ni la pràctica de l'activitat.

El Patronat ha decidit desequipar la via ferrada La Teresina per diferents motius:

A efectes de seguretat, perquè aquesta via ferrada concentra la major part dels serveis del GRAE a Montserrat i per l'alt risc de despreniments que existeix en alguns trams de la ferrada. La probabilitat d'esllavissada natural o caiguda de pedres a causa del pas de les persones per la via ferrada és bastant alt, amb el risc d'accidents que això comporta pels usuaris de La Teresina. La majoria de practicants d'aquesta activitat tenen poca experiència i poc coneixement del medi i de l'activitat en si, a vegades no porten l'equip adequat i no són conscients de les seves capacitats ni de la dificultat de la ferrada.

A efectes de conservació del Parc, per l'alta freqüentació d'usuaris amb la corresponent repercussió erosiva del medi. El nombre de practicants d'aquesta "disciplina" de muntanya ha crescut exponencialment i la tendència va en augment. En aquest itinerari hi ha hagut una degradació del sòl molt elevada, sobretot en els trams verticals de bosc. I la canal de Sant Jeroni també n'ha viscut les conseqüències, ja que la majoria dels practicants fan el retorn a peu per aquesta canal.

I perquè el Patronat, en el marc d'una Comissió tècnica integrada també per la FEEC, està estudiant l'opció de reduir el nombre de vies ferrades i canals equipades de la muntanya per motius tant de seguretat com per complir els objectius de conservació de la Reserva Natural Parcial.

En definitiva, l'activitat que millor s'adequa a l'exploració dels ambients verticals és l'escalada, atès que per a la seva pràctica cal tenir un coneixement tècnic, una bona valoració del risc i una capacitat física i concentració mental important. Les vies ferrades són una manera relativament fàcil d'endinsar-se en el món de la verticalitat. La pràctica de les vies ferrades no necessita un gran ventall de tècniques gestuals com l'escalada, i les tècniques de protecció són molt senzilles. Atreuen persones que de mitjana tenen una tècnica i una percepció del risc molt menor, la qual cosa aboca a què concentrin tants rescats per part dels GRAE.
Per aquest motiu no es considera oportú potenciar aquests itineraris, ja que no són compatibles amb la conservació dels sistemes naturals, tant per la massificació de la muntanya com pels vols de rescat en període de nidificació d'aus rapinyaires.” 

[La noticia se ha publicitado por fuentes oficiales en varias redes sociales] 

Hay que recordar, cuando hablamos de la Vía ferrata de La Teresina, que se trata de un recorrido mítico por ser, como tal, la primera vía ferrata de España, construida en el año 1993 por Antonio García Picazo. No es una cuestión menor por tanto, tomar una decisión al respecto. Como ya ha sucedido en otras instalaciones como la Regina de Peramola de Oliana, o en el mismo Macizo de Montserrat con canales equipadas como la Canal del Borinot, o Joc de l’Oca, la tendencia prohibicionista está en auge.
Al parecer los motivos de peso suficiente, que simplemente se enumeran, han sido los siguientes.
Por seguridad, debido al riesgo de desprendimientos en el recorrido, y el poco conocimiento técnico de la mayoría de practicantes en el sopeso del equipo necesario, del medio, de sus capacidades y de la dificultad.
Por conservación, por la elevada erosión causada al medio y degradación del entorno. Al estar en auge con tendencia creciente en los últimos años, se busca no potenciar este tipo de itinerarios que implican un alto impacto en el medio ambiente al que afecta.
Por política de reducción de este tipo de itinerarios, por parte del Patronato y Comisión técnica. Y es que conlleva inherente el acceso humano masivo a lugares donde no debería llegar este volumen de movimiento de personas. Así como por el difícil acceso de cara al gran número de rescates que se generan a los equipos del GRAE.
Vista la noticia, y servida la polémica, se reabre el eterno debate sobre el delicado equilibrio de la actividad en la naturaleza y la naturaleza misma. Más aún, si cabe, cuando a escasos cientos de metros en el mismo corazón del macizo que se pretende proteger existe, y lamentablemente seguirá existiendo, un intocable corredor turístico de dimensiones desproporcionadas y justificación sacra. Las instalaciones comerciales y de ocio turístico, la erosión humana des del Camí Vell y el Camí Nou, des del Monasterio o des de Sant Joan, en romería en cualquier tipo de calzado hasta Sant Jeroni, no deben de impactar en el medio o cuestionarse por su seguridad. La aglomeración es una molestia hasta que se paga peaje, entonces es correcta.
Y este es un planteamiento personal, como montañero, como senderista, como escalador, como defensor del medio ambiente. ¿Cuál debe de ser el elemento diferenciador para decidir qué existe y qué no? ¿A qué intereses responde la actividad en el medio natural?
Para reflexión.

No hay comentarios:

Publicar un comentario